El sistema nerviós

El sistema nerviós controla totes les activitats del cos humà: capta les informacions del mateix cos i de l’entorn, i dóna instruccions al cos sobre com ha d’actuar. 

La vista:

La vista. Dibuix de producció pròpia. Font: Llibre “Ciències de la naturalesa 4”. Editorial Teide. Primera edició, 2007.

El funcionament òptic de l’ull és comparable al d’una càmera fotogràfica. La còrnia i el cristal·lí són anàlogs a l’objectiu o sistema de lents de la càmera; el diafragma està representat per l’iris, amb un orifici central variable: la pupil·la. Al múscul ciliar realitza l’enfocament i la retina seria l’anàlog de la pel·lícula. Les àrees visuals corticals revelen una imatge positiva. 

FONT: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vista 


L’oïda:

L’oïda. Dibuix de producció pròpia. Font: Llibre “Ciències de la naturalesa 4”. Editorial Teide. Primera edició, 2007.

Les orelles són els òrgans del sentit de l’oïda. Amb l’oïda percebem els sons i els  sorolls que es produeixen al nostre voltant i localitzem d’on provenen. 

El pavelló auricular capta el so, que entra pel canal auditiu i xoca amb el timpà. Les ones soneres fan vibrar el timpà i aquest transmet les vibracions a la cadena d’ossets. Després, aquestes arriben fins al cargol, des d’on es transmeten al cervell a través del nervi auditiu, en forma d’impulsos nerviosos. 

Font: Llibre “Ciències de la naturalesa 4”. Editorial Teide. Primera edició, 2007.


El  tacte:  

El Tacte. Dibuix de producció pròpia. Font: Llibre “Ciències de la naturalesa 4”. Editorial Teide. Primera edició, 2007.

L’òrgan del sentit del tacte és la pell. El sentit del tacte ens permet percebre’n la  temperatura, la textura i la duresa dels objectes. 

La pell aïlla i protegeix el nostre cos: no deixa que hi entri ni pols ni microbis, i ens avisa quan hi ha perill de punxar-nos. 

Tot el que notem pel tacte ho percebem a través d’uns receptors que hi ha a la pell, que són els encarregats d’enviar la informació al cervell mitjançant un seguit de nervis. 

Font: Llibre “Ciències de la naturalesa 4”. Editorial Teide. Tercera edició, 2007.


L’olfacte i el gust:  

El nas és l’òrgan del sentit de l’olfacte, a través del qual percebem les olors que ens envolten. L’aire que respirem entra pels narius i arriba a les cavitats nasals. Llavors pituïtària en capta l’olor i la transmet al cervell mitjançant el nervi olfactori.

L’olfacte. Dibuix de producció pròpia. Font: Llibre “Ciències de la naturalesa 4”. Editorial Teide. Primera edició, 2007.

La llengua és l’òrgan del sentit del gust, que ens permet distingir els sobors dels aliments. Captem els sabors a través d’uns granets que cobreixen de la llengua, les papil·les gustatives, que passen la informació al cervell a través dels nervis.  

El gust. Dibuix de producció pròpia. Font: Llibre “Ciències de la naturalesa 4”. Editorial Teide. Primera edició, 2007.

Hi ha quatre sabors bàsics-amarg, àcid, dolç i salat-, i cada un es percep en una zona diferent de la llengua. Amb la barreja d’aquests sabors es formen els gustos dels diferents aliments que mengem. 

Font: Llibre “Ciències de la naturalesa 4”. Editorial Teide. Tercera edició, 2007.